pepmolsosa-Moviehole

Fa unes setmanes varem fer un sopar amb amics participants al procés de reflexió impulsat per l'Ajuntament. Pensava que podríem anar una mica més enllà de les reflexions centrades gairebé exclusivament en les oportunitats de negoci o en les clàssiques orientades a la formació. Però no hi va haver reaccions favorables a les meves propostes: potser massa tímides o poc explicades. Tinc intuïcions,

Avui, a El País:Resultat d'un procés escrupulosament democràtic, exemplar: una Iniciativa Legislativa Popular ! ... i el "corolario" del dimarts 3:

... sobre història i perspectives.És un article que em sembla gairebé definitiu per entendre la situació al nostre país i les perspectives més aviat negres, malauradament. Val la pena llegir-lo dues vegades, sobretot les consideracions finals !(cliqueu a sobre per ampliar-lo ...)Per la "petita història", recordar que la meva etapa de sindicalista es va acabar, malauradament, el juny del 1979,

Les tradicions religioses segueixen presents i els funcionaris intermediaris dels hipotètics deus segueixen tirant de la rifeta … Alguns amics em diu que, tranquil, que poc a poc això s'acaba. Sembla que esperin una mort natural, com va passar amb la dictadura franquista. Com sovint, preval la tàctica sobre l'estratègia: no fos cas que parlant clar i intentant fer avançar les mentalitats

... un bon exemple d'innovació.En el grup de reflexió sobre el futur Mataró Marítim, jo predicava desenvolupar la petita navegació tranquila per popularitzar l'esbarjo de mar buscant opcions senzilles, funcionals, pràctiques, a l'abast de la majoria, especialment de determinats colectius: famílies, sèniors, ...Com passa sovint amb les idees innovadores, no ho vaig aconseguir ...Però la intuïció

Escapada al coll de Parpers en bici:- els 3 quilòmetres de pujada en 25 minuts ...- la baixada, en 5 minutets.I cap a Dosrius a esmorzar, com vol la tradició dels ciclistes fondistes.En arribar, una paradeta amb cors inflats del PSC, i una simpàtica militant ens ofereix un testet amb llavors ... perquè seguim creient. No diu en què, però defensa l'honorabilitat de la majoria dels polítics. Hi

El Periódico de divendres 23 publica una enquesta interessant sobre les posicions dels ciutadans catalans respecte de l'autonomia, l'autogovern, la independència. Probablement es pugui millorar la metodologia de l'enquesta: per exemple, oferint, com a opció, la possibilitat d'anar enrere. És a dir, de comptar els qui pensen que, en el fons, el què caldria és desfer la "deriva" autonòmica que

En Manel penja una nota interessant al seu diari per denunciar proclames (hipòcrites ?) sobre la pretesa unitat dels partits catalans.Em sembla interessant i aclaridora, i denuncia el joc mediàtic de La Vanguardia i tot el què hi ha al darrera.Jo li vaig enviar un petit comentari:Manel, tens tota la raó en aquests comentaris !Cal diferenciar la unitat dels "figurants", de la unitat dels

Xavier Vidal Folch escriu avui a El País una reflexió pragmàtica sobre les relacions de Catalunya amb Espanya. Interessants.I conclou dient que cal alumbrar nous paradigmes per la interelació, per a la interdependència, que cal buscar noves complicitats entre Catalunya i Espanya.Potser té raó, vist des de Catalunya. Però jo em pregunto si, a l'altre banda, si hi ha gaire gent interessada en

Dos articles (d'avui i d'ahir) sobre aquestes qüestions, molt simptomàtics dels canvis tecnològics, econòmics i socials de les nostres societats.Per insistir en el "lifelong learning" … i en la necessària redefinició del paper, de les funcions dels Colegis/Associacions

Des del nostre viatge al SENEGAL el 2000, aquestes polítiques em preocupen molt. Sobretot en relació amb les qüestions de la immigració: la solució dels problemes del "tercer món" no passa per acollir aquí els més arriscats, els més ambiciosos, els més preparats ...Calen polítiques mundials concertades per facilitar un desenvolupament equilibrat ... que tindria molts "costos" per les societats

Salvador Cardús escriu avui a La Vanguardia (21.07.10) algunes reflexions sobre la unitat civil dels catalans.Em sembla interessant presentar la independència (no m'obsessiona massa, personalment ...), com un projecte de futur per cohesionar la societat. I això sí que m'interessa: promoure projectes colectius concertats, assumits per una àmplia majoria. Construir catalanitat.Algunes de les idees

El Josep Mª Vallés en dona el marc a El Periódico de dilluns 12:"En aquest context, la sortida de la trampa nacional-estatista serà complicada i tindrà costos no menors. Convé prevenir-los o mitigar-los, especialment pel que fa a la concòrdia civil del país. Serà la missió dels que ocupen posicions de responsabilitat. I no només en la política: també en el món sindical i empresarial, en l'àmbit

Jornada extraordinària, històrica !Tindria moltes coses a dir, a comentar, però he preferit retallar i penjar les idees que han publicat alguns dels meus principals referents ideològics, a La Vanguardia i El País d'avui diumenge:(cliqueu-hi a sobre per llegir millor ...)

Jo hi aniré, una mica cansat, amb la motxilla plena de qüestions, de consideracions, de contradiccions ...però vull anar-hi per manifestar la meva indignaciócontra la mesquinesa i la ignomínia dels populistes manipuladors de sentiments,contra la manca de respecte i de comprensió de les nostres maneres de fer,contra els gitanos que ens regategen recursos,contra els qui tenen por de l'autonomia i

L'amic Lluís Bassets escriu a El País d'ahir (8.07.10) una reflexió molt interessant sobre la visió anglesa de la Unió Europea, que comparteixo.Especialment pel que fa referència a la Commonwealth, que jo sempre he recordat !No calen comentaris, el Lluís ho explica clar i precís: mireu què diu al darrer paràgraf:Es la culminación de una gran maniobra estratégica que, en propiedad ...- empezó con

Per descansar, respirar "verdura", prendre el pols a la Comissió, veure bons amics, … i menjar musclos ! (del 21 al 27 de juny ...)Parant a METZ, per veure la darrera i probablement última gran construcció "pour épater le personnel": la delegació del Pompidou parisenc. Prima l'espectacularitat (com el Guggenheim a Bilbao …), per sobre de la funcionalitat i dels continguts. És com una nova