pepmolsosa-Moviehole

Un breu article molt interessant (cliqueu-hi a sobre per ampliar-lo),
comparant maneres de fer aquí (a "Madrid" i a Catalunya !),
i allà, al Regne (encara) Unit de la Gran Bretanya.

Planificació, objectius, resultats, concertació, seguiment, transparència, expertesa, professionalitat, organismes independents, ... lluny, estem molt lluny !

Link a l'article a la web de El País [ aquí ] ...

Fa unes setmanes, en una actuació de neteja d'una vivenda propera, vaig veure que carregaven aquesta pesada peça cap al drapaire.
Vaig negociar amb el responsable i me la vaig emportar cap a casa per 50 euros. Per salvar el patrimoni industrial.

Es tracta d'un enginy per transmetre l'energia produïda per un motor central (elèctric, d'explosió, de vapor, ...), cap a un conjunt de màquines d'un

La revista El Triangle publica aquesta notícia ...

Jo n'havia tingut referències per un petit mail de fa uns dies, que explicava que:
"Deloitte és l'empresa que va auditar els comptes de Bankia abans de la seva sortida a Borsa i va certificar que l'entitat havia obtingut uns beneficis de 40'91 milions a l'any 2011. Poc després es va descobrir que l'auditoria signada -i cobrada- per Deloitte

Les eleccions no han aclarit massa què pensa realment la gent. Sabem què han votat i el nombre de diputats de cada partit. Però com que hi havia dues qüestions, dues problemàtiques, i només una papereta, els vots resulten de compromisos o de decisions complicades, esquizofrèniques, vaig dir a can Cuní. Li va agradar molt la imatge ...

Tots els que han votat CiU estan per la independència ?
Tots

Mentre nosaltres, ciutadans, estàvem ocupats amb la transició nacional del Massies, els seus consellers no s'han entretingut:








Antía Castedo, que segueix de prop les corrupteles en l'àmbit de la salut,
amplia la notícia a El País d'avui.


Seria interessant veure com s'ha fet el procés de selecció.
Probablement, formalment, sigui tot correcte.

Però el "quid" són les regles utilitzades:
-

Vaig contactar el programa 8aldia de 8tv per assistir al programa especial sobre resultats de les eleccions, i m'hi varen convidar. Interessant, però molt llarg: vaig arribar-hi a les 8 del vespre i vaig sortir-ne cap a la una de la nit !

Enorme sorpresa pels resultats: tothom perplex. Comentaristes, analistes i polítics.

Les meves primeres impressions son:

- confirmo la idea de que no tenien

La majoria d'enquestes dona prioritat a la distribució d'escons al Parlament: sembla que el més important és la capacitat de decisió, i, sobretot, tenir la meitat més ú dels diputats.

Artur Mas i CiU voldrien la majoria absoluta per poder decidir autònomament. Sembla que no pensin en les possibilitats de pactes amb partits que tenen propostes que van en la seva mateixa direcció: ERC, SI ... i

Antoni Castells ha publicat, de fet, una carta oberta al seu amic Fernando Vallespín, en forma d'article a El País, amb el títol Los puentes rotos. i que és la reacció a un article previ de Vallespín a El País, sobre el Manifiesto, els intelectuals i les piulades via twitter.

Expresa d'una manera clara i entenedora la trista realitat, les dues percepcions molt diferents sobre les relacions

Val la pena guardar les referències d'aquests dos articles.
Hi ha algunes coses repetides, però tenen força interés.
M'ha agradat, per contundent, l'anècdota de la bufetada i l'escopinada !  (per anar al seu blog, aquí )


[ accés ]






[ accés ]

El de més de trescientos ...
"por una solución apropiada y respetuosa":



... i el dels "leales a la Constitución"

La trobo poc contundent i poc engrescadora:

- molt poca anàlisi del problema: algunes frases referides a "les veritats a mitges i exageracions diverses", als "greuges i incomprensions que s'han anat acumulant", alguna crítica a "l'esquerra espanyola majoritària que no ha volgut jugar a fons la carta federal" ...

- moltes crítiques a CiU i PP, lògiques, però potser massa a les propostes

Luis Garicano, catedràtic d'Economia i Estratègia a la London School of Economics, publicava dimarts 13, a El País (Cuarta Página !), un article titulat "Son las matemáticas, estúpido !", defensant l'interès de les matemàtiques, de saber argumentar ... i d'un bon nivell d'anglès, per promoure l'economia (no la societat) del coneixement.

Aviat farà 15 anys del llançament del procés dit de Bolònia

... després de llegir la seva defensa de l'alternativa sensata del PSC, a la revista Tribuna Maresme de novembre 2012.

Amb "carinyo", amb respecte i simpatia pel seu coratge, i amb ganes de ser positiu.

M'interessen i em preocupen les iniciatives i propostes "dels meus",
de la gent que, de bona fe, amb bona voluntat, busca solucions colectives a problemes colectius.

Ja sabem quines prioritats

Dissabte vaig assistir a una trobada, a Saifores, del grup de militants del PSC que promou un NOU CICLE. Molts coneguts, vells militants, simpatitzants, amics, resistents, decebuts ... gairebé un centenar de socialistes encara motivats per treballar per una societat millor i més solidària.

És un dels diversos grups i moviments interns del PSC (Avancem, QuoVadis PSC, Congrés des de baix, ...),

Sembla que les autoritats municipals han encarregat al Colegi d'Enginyers Industrials un Informe sobre els riscos, els possibles plans d'emergència, un sistema d'evacuació i la millora de la protecció dels visitants del Monument ...


Penjo aquí una petita idea (a desenvolupar !), que ja he enviat al degà del Colegi i al president de l'Associació: proposo construir, al costat de la gran columna,

La Carmen Chacón ha comparat, a Tele5, el desig d'independència de molts catalans amb les ganes de construir un "mur de Berlín" ...






















Critica durament les propostes d'Artur Mas, especialment la "feroz y falaz campaña sobre el expolio de Cataluña por España ..."
Fins ara no havia piulat, tot i ser la numero ú del grup socialista català al Congrés.
Què fa la Chacón per

(entrada generada directament des de la versió digital del diari ara )

Fa referència als barroers comentaris que generalment i anònimament algunes persones fan als escrits i notícies dels diaris digitals. Per llegir l'article: Soroll que fa passar les ganes de parlar, i és del director del diari, Carles Capdevila.

Jo hi vaig fer el següent comentari (signat Pep Molsosa):
Absolutament d'acord

En un temps que sembla molt curt, la justícia ha condemnat als joves editors de la revista Café amb Llet a pagar una indemnització de 10.000 euros a Josep Mª Via.

El País del 23 d'octubre ho explica així:
El Juzgado de Primera Instancia número 37 de Barcelona ha condenado a Albano Dante y Marta Sibina, editores de la revista Cafeambllet, a indemnizar con 10.000 euros a Josep Maria Via por

Penjo un article abominable d'un advocat español, publicat avui per El País. Barreja sense pudor, sense rigor, els Balcans, els israelites, els sioux, els talibans, la OLP, Hamas, la teocràcia iraní, els nacionalismes integristes i teocràtics ... i el nacionalisme català. En salva el nacionalisme español, que "afortunadamente, desapareció hace años ...".




Antoni Puigverd, ahir, a La

El debat és molt complex i es fa des de posicions i interessos molt diversos.

Malauradament, el joc d'interessos i tàctiques partidistes electoralistes complica encara més la situació, i és la que acapara titulars als media.

Però per sota d'aquest teatre de titelles, hi ha la realitat de les situacions, de les problemàtiques, de les mentalitats, dels sentiments i de les emocions de la gent.
Que

Article interessant del sempre interessant Antón Costas. (cliqueu per ampliar, o aneu a la versió digital a El País)
Tinc algun amic que encara parla de la burgesia i de la lluita de classes ...

Anàlisis com aquesta mostren l'evolució de les classes o elits dirigents en el complex mon globalitzat en què vivim, i ajuden a entendre millor les mentalitats i els interessos dels qui decideixen les

Ha mort el Paulino Barrabés, tresorer/administrador de la UGT dels anys '70.
Hi havia tingut contactes quan treballava per a la UGT confederal (!) a Madrid, com a assessor del Joaquín Almunia, responsable d'estudis i programas ...
Era un personatge gris, tancat, distant. Especial, com d'altres de la Comissió executiva d'aleshores: els Manolo Garnacho, Manuel Chaves, Manolo Simón (el de relacions

... després de les eleccions, per assegurar que tenim totes les forces a punt, i que no hi han pedres estranyes pel camí. (clicar per ampliar i llegir !)














Per completar el panorama, s'hi podria afegir que la dona del senyor Josep Martí, secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat, la senyora Susana Bouís, va ser nomenada de seguida Directora General de la Funció Pública

Ingenu com sóc, de tant en tant pensava que potser hi haurien canvis al PSC i que potser podria tornar-hi a militar al partit que vaig impulsar operativament a Mataró i el Maresme, fins a finals dels anys '70. Vaig abandonar militància el 2008 ( link ).

La decisió d'aquest cap de setmana penso que trenca tota esperança. Malauradament.

El Pere Navarro ha designat com a numero 2 de la seva

Aprofitant el "revuelo" dels avions al Ripollés, he enviat unes fotos a La Vanguardia.


















Publicat a les 12h00, a les 17h00 havia rebut 1.350 visites i una vintena de comentaris, la majoria contraris, molt crítics i exaltats.
Val la pena fer-hi una navegada ( aquí ) per veure el clima dominant.

Cap a les 20h00 ja eren 1.700 les visites, i els 25 comentaris ( 1,5% dels visitants),

L'objectiu inicial era Bruxelles: mantenir contactes amb ex-colegues ... i mirar com van les negociacions de les qüestions salarials i de les pensions !

Varem sortir dissabte 29, fent escala a Orleans a casa la meva germana. Per començar, l'acompanyem a una festa d'aniversari: del marit de l'Anne, la que em va fer bolcar del kayak, el 2008, sota el principal pont d'Orleans (link). Un dels

l'Albert Aixalà publica avui a la web de la Fundació Campalans una nota que, entenc,
resumeix molt bé la problemàtica, les qüestions, les aspiracions del PSC. (Cliqueu a sobre per ampliar !)






















Ara la qüestió és que puguin definir i explicar concretament el com,
és a dir, les seves propostes i actuacions concretes per canviar sensiblement la situació,
per generar una

No sé si calen massa comentaris ...
Però si cal anar en serio, s'han de mesurar molt bé els passos.
I no aparèixer com a nens petits, inocents, ignorants, demanant caramels ...

Després de tanta moguda, de tants escrits i reflexions, intento definir la meva posició personal i fer propostes estratègiques pel futur immediat.
Em sembla que cal ser radicals però prudents, i conscients de que cal una majoria social, no només política, per recolzar opcions ambicioses com les que molta gent somnia.

La meva posició personal es resumeix en aquests tres punts: (cliqueu per

En parlem molt i en seguirem parlant. Sobretot si ens hi animen, com acaba de fer el Rei.

He retallat, subratllat i guardat molt articles, i és difícil resumir-los aquí.
De moment, el què em sembla més útil és penjar aquest esquema que em va força bé per estructurar idees(cliqueu-hi a sobre per ampliar-lo).
La petita contribució meva és que caldria preparar i realitzar una consulta a la

Mentre encara païm l'impacte de la gran manifestació de la Diada, llegint diaris i diaris, articles i articles, varem escapar-nos el cap de setmana a l'Escala, per anar a veremar al coll de Roses.

Experiència simpàtica, viva, molt ben organitzada.

Només arribar, retrobant els vells tractors. Sobretot el Porsche (junior) del que en tinc un model reduït (super), teledirigit, comprat via internet

Amb totes les contradiccions, varem anar amb la Montse a la Mani de la Diada.

Joan Subirats diu que "la marea civil ha pasado por encima de los partidos políticos con una iniciativa que ha ilusionado a mucha gente, a pesar de que los tiempos no estén para mucho soberanismo ..." (El País / 12.09.12)



Manuel Castells va veure que "als seus ulls i en les seves rialles hi havia esperança que mou

Diaris plens d'articles, molta gent escalfant motors ... i els líders dels grans partits intentant ja ara capitalitzar, desvirtuar o recuperar (com diuen els francesos) el previsible èxit de la convocatòria.
És clarament una manifestació convocada per independentistes (Assemblea Nacional Catalana), però promoguda pels mitjans públics controlats per CiU, escalfada pels dirigents de CiU que pensen

... i em sento amb moltes ganes de manifestar-me.

Em sembla que aquesta diada hauria de servir per fer el punt sobre l'estat de la nació, i permetre a tothom, fent balanç anual, de manifestar els seus sentiments, greuges, propostes i reivindicacions respecte de la situació del nostre poble, de la nostra colectivitat.

Personalment, fent "le point", tinc molts motius per manifestar-me.
En vaig

Divendres 30 varem anar a Mollet per fer una passejada per Gallecs, convidats per la Mercè i el seu company Josep. Acollidors i entusiastes, ens varen fer fer una volta per la reserva expropiada i pel mateix poble. Tota una lliçó viva d'història socio-econòmica recent.

Fa uns anys ja havíem visitat el parc del Pinetons amb els dos majestuosos molins de vent fets a Montblanc per l'empresa

... després de més de 10 anys de patir la terrible enfermetat descoberta per Alzheimer.
Hem seguit molt de prop tot el seu procés, fatalment sense esperances, ara per ara. Per això, en el fons, he pensat que era bo que, finalment, s'hagi acabat.

Hem intentat acompanyar el Quim, el seu home, que l'ha cuidada amb un carinyo exemplar.

Dimarts 28 varem fer l'acte de comiat al Tanatori. Senzill,

Els diaris i xarxes bullen davant la jornada de reivindicació nacional. Com si després de l'11 de setembre tot fes preveure que hi haurà la proclamació de la independència de Catalunya com a nou Estat d'Europa.

De fet, jo sento la necessitat de manifestar-me, per exemple:
- per reivindicar la dignitat dels catalans,
- per protestar contra les manipulacions de les élits messetàries i algunes

La paraula no existeix encara al diccionari de l'IEC, però tot arribarà. De l'anglès empowerment: reforçar, enfortir, donar poder, donar capacitat, donar competències. Té un sentit diferent al conegut apoderar: atorgar o delegar poders, prendre possessió d'algú o d'alguna cosa amb violència ...

No m'entusiasma la paraula, però si la idea, el concepte. Em recorda la nostra ilusió autogestionària

Ja era hora !

Sense massa ressò, sembla, els bisbes varen expressar a finals de juliol, les seves crítiques a la iniciativa Eurovegas. Impulsada pel mafiós corruptor Adelson, està molt ben acollida pel Govern català i molts alcaldes de tots colors, sembla, amb l'excusa simplista de la creació de llocs de treball. Per contrarestar efectes nocius, en paralel, el Govern impulsa un Pla Nacional de

... passejant, des del Turó de l'Home.

Un dia molt clar, vistes a Montserrat, la plana de Vic, l'eix transversal, Montjuic, el port de Mataró ...

Haviem fet un intent fa tres anys, l'agost del 2009, i no varem arribar-hi per la boira ...



A mig camí, un helicòpter de la Generalitat,
potser veient la meva edat i pes ...
ens ha preguntat si tot anava bé ...

Bromes a part, en realitat ens han

... molt senzill, fàcil de portar, molt útil en gairebé tots els terrenys, i tirat de preu ! Com veieu, és un petit fildeferro enrotllat al llàpis que porta integrat el telèfon/tablet. És una bona manera d'explotar les moltes possibilitats fotogràfiques de l'aparell.






Seguint amb "utilitats", m'he descarregat l'aplicació LAPSEit per fer fotos cada determinat lapse de temps (cada 10 segons

Hem fet una breu escapada per descobrir la Vall Fosca, atrets pel nou Museu Hidroelèctric de Capdella (que ja funcionava fa uns 10 anys, però que aquest juliol passat s'ha inaugurat "oficialment", integrat en la xarxa de museus tècnics de Catalunya), i pel telefèric de Sallente a l'estany Gento.

Primer encert: trobar els apartaments que Josep Montané té a l'era del Marxant, a la Pobleta de

... és difícil resumir tot el cabreig i la frustració que provoquen aquestes castes dominants !

Intentem que no se'ns follin !

La meva mare (89 anys) va perdent la memòria recent, és a dir, la capacitat d'enregistrar i de recordar les darreres informacions. Per tant, perd també autonomia operativa. Hem intentat comprar-li telèfons molt senzills, però fins i tot amb aquests té dificultats.

El darrer, el John's.phone és gairebé perfecte. Però té una petita funcionalitat que desmunta la seva simplicitat operativa. Els

Malgrat ser un cim de vaques (que hi són), segons el Toni Batlle, ens va costar però el varem fer.

La web de la Gene diu que s'hi pot pujar, des de Collformic, en 1h30.
Nosaltres, pel factor edat, ho varem fer en 2h30 per una via inicial més llarga però més progressiva, suggerida per la Carme Terra a la Mª Antònia. En groc la pujada, en vermell la baixada.

Malgrat les previsions, va ser un dia

Suggerent article de Robert Skidelsky (membre de la Cambra dels Lords britànica i professor d'economia a Warwick), a La Vanguardia de diumenge. (versió original aquí). Explica que Keynes, l'any 1930, diferenciava l'atur degut a les crisis de l'atur degut a factors tecnològics: "La utilització de mitjans per economitzar l'ús de mà d'obra va més de pressa que la recerca de nous usos per a la mà

Estem en un context dramàtic en que cada dia passen coses sense que ningú ho expliqui amb claredat i es confirma la sensació de què no hi ha cap responsable polític que tingui una idea estratègica clara del què caldria fer.Modestament, amb alguns companys enginyers hem promogut una reflexió estratègica al si de la nostra Associació. Els resultats, no massa esperançadors, amb molt poques idees

Després de tant de pensar-hi, de resistir les pressions dels amics, de buscar arguments i justificacions, de comparar preus ... me l'he comprat al MediaMarkt de Mataró, per 499 euros. És un combinat de tauleta com l'iPad, i de smartphone com l'iPhone.

De fet, me l'he comprat per entendre perquè pot servir una eina així. És com un exercici professional, d'aprenentatge i de reciclatge tecnològic.

Ara fa més de 40 anys, l'any 1971, quan jo treballava a Gèneres de Punt Enrich com a adjunt al Director de Producció, encarregat d'estudiar mètodes, temps i altres iniciatives per la millora de la productivitat, el Director General, al seu despatx, em va preguntar secament: Molsosa, vos sou comunista ?
Jo em vaig posar tot vermell, i ho vaig negar, evidentment: jo em considerava socialista

L'abril passat, passejant per Chueca, a Madrid, vaig veure aquesta insòlita bici.

Vaig preguntar a la propietària on l'havia comprat, i va dir-me que a Madrid mateix
Ahir, navegant pel "Viajero" de El País, vaig veure un link a una botiga de bicis originals: la Choper Monster

Vaig pensar que potser ells podrien donar-me pistes, però es varen quedar tan sorpresos com jo: una "puta pasada", van

Ahir a la nit miràvem la tele amb la Montse. Gala del català de l'any, ens anuncien. Jo reacciono excitat: català de l'any ? els catalans de l'any són els aturats que busquen feina cada dia, els treballadors i funcionaris, els mestres, els metges, que, discretament, malgrat les pèssimes condicions, fan la seva feina amb dignitat. I molts altres catalans que malgrat les estafes, malgrat el

Estic colaborant en una comissió del Colegi/Associació d'Enginyers que promou una reflexió estratègica sobre el què passa, el perquè passa, i el què hauriem de fer. Per animar el debat, per suscitar l'atreviment i coratge necessaris, he proposat uns elements bàsics d'una possible declaració del colectiu:

1 / Això és una emergència: no estem en una incidència temporal, en un túnel. No estem en

Després de 2 mesos de tràmits, ja tinc matrícula espanyola nova per la Virago.
Sort que només era canviar de país, d'Estat membre. No hi ha hagut canvi de propietari, només de residència meva.

Primer, el certificat de Yamaha conforme la moto comprada a Bèlgica és la mateixa que es venia a Espanya (tres setmanes, 38 euros ...)

Després, a la ITV per veure si el què deien els papers era veritat,

Aquests dies resulta difícil i penós mirar endavant: molt negre tot.
I si miro cap els costats, tampoc no hi ha massa cosa interessant: indignació, frustració, escàndols, ...

Potser per això, l'altre dia, amb un amic, des del nostre passat, ens varen venir al cap les cançons que ens feien cantar als Maristes de Sant Josep i de Valldemia, entre els anys 1957 i 1965. A més de les cançons "

Divendres 11 de maig, Enric Juliana dóna alguna pista a La Vanguardia:
"L'esquerra pronuncia les jaculatòries de rigor, sense entrar-hi a fons. Hi ha motiu: tots eren a dins.
En el consell d'administració de l'entitat financera més polititzada d'Espanya també s'asseien
representants del PSOE, d'Esquerra Unida, de CC.OO i de la UGT. Tots eren a dins.
Només faltava el 15-M, que es

per les lleres del Congost i del Besòs: simpàtica iniciativa, la desena !
1.500 persones de tota edat, gènere i grandària, pares, mares i fills, diumenge passat, 6 de maig, dia d'eleccions històriques a França (Salut, François, tous avec toi !).

Un grup d'amics que sortim sovint en bici, ens hi varem apuntar. La Montse, molt gentil, ens va portar fins la sortida (amb la furgoneta de reparto, diu

La situació és molt complicada ...
Potser el millor és utilitzar el llenguatge aspre i rotund de El Roto:

Demà dissabte 28, el Pere i companyia actuen al Monumental amb una obra original.

Dirigits per Maria Rovira, responsable de Trànsit Dansa, presentarán un muntatge que és


"una reflexió sobre la naturalesa humana a partir de textos bíblics. San Tomàs, San Mateu, San Joan i San Pere són a punt de baixar a la terra amb l’objectiu de predicar la vida i miracle de Jesucrist. Son quatre dels dotze

... i la nostra Maria ha fet 34 anys !

Hem estat amb ella a BCN, comentant altres "efemèrides" d'aquest dia:
la revolució dels clavells a Portugal el 1975 ... amb el "Grándola, vila morena ..."
























... i l'alliberament de l'Itàlia feixista el 1945 ... amb "Bella Ciao ..."

Aprofitant que la Montse tornava a Madrid a predicar, vaig acompanyar-la per passar uns quants dies a la capital. I vaig aprofitar per escapar-me i visitar amb el Panxo el vell Matadero, reconvertit ara en un conjunt d'espais per al disseny, l'art i la creació.















Una reconversió senzilla, respectant les negrors i l'aspror dominants quan s'hi mataven els animals. Amb molt de ferro i

Són ja molts anys, però el numero encara és bonic.
L'any vinent ja serà diferent. 65 tindrà molta més significació: traspassar un llindar, saltar de categoria ...
De moment, molt ben acompanyat, i ben menjat: gambes argentines congelades ...

Aprofitant la visita del Manel i la Mª Antònia i, especialment del bon temps, ahir dissabte varem fer un tomb pels aiguamolls. Molt ben "entretinguts", molta gent, molts pares amb nens. Barat: només 2,5 euros pel cotxe amb 4 persones. Vist el què hi ha, l'haguéssim pagat gustosament 3 euros per cap. Val la pena mantenir el parc, que havia estat amenaçat per la cobdícia d'inversors que volien

... al traster del fons del pati de casa.
Llàstima que encara tot és electrònic, gairebé impossible de reparar o d'arreglar. Però, qui sap ...

Michael Robinson i John Carlin, dos molt bons periodistes esportius de El País, escriuen en El País Semanal del diumenge 25 un article molt interessant i molt documentat sobre les maneres de jugar al futbol del Barça del Pep Guardiola.

Jo ho deia d'altres maneres: la inteligència contra la força. La finura (la finor, en català ...) dels petits contra la brutalitat de bèsties com el Pepe i

Article molt lúcid de l'Antoni Puigverd:



(cliqueu-hi a sobre per ampliar-lo ...)





Aprofito per recuperar algunes notes meves sobre el tema:

- sobre la cooperació en general [ nota ] i el necessari canvi de mentalitats [ nota ]
- sobre la cooperació a la Unió Europea [ 2007 ] , [ 2008 ] i [ 2009 ]
- sobre la cooperació entre enginyers [ nota ]
- sobre la cooperació i la coordinació

El 1889 París va estrenar una torre com a símbol i referent de la seva gran Exposició.
El 2012 Londres inaugura una (torre) que vol ser també símbol i referent dels jocs olímpics de l'estiu vinent.



















La torre de l'Eiffel es pot descriure amb poques paraules: senzilla, equilibrada, majestuosa ...
Descriure la torre/escultura Orbit, d'Anish Kapoor, és més difícil: proveu-ho. A mi

Fa unes setmanes, uns vídeos de l'equip de la revista cafeambllet denunciaven possibles corrupteles a la sanitat catalana. Molts amics van reaccionar amb perplexitat i preocupació, probablement perquè s'hi aludia al nostre ben conegut mataroní Carles Manté. Jo els hi explicava, sense perplexitats, la meva experiència de 2004-2006.

Pocs dies després, un advocat fundador del Colectiu Ronda,

Sense comentaris.
Amb el Servitge i el seu director general, Gavaldà, jo hi tenia relació quan treballava avaluant impacte del Fons Social Europeu, a la Comissió Europea.
Presumien d'utilitzar els fons rebuts d'una manera ... molt flexible !

Ahir vaig ser a l'Escola Oficial d'Idiomes del Maresme, al costat de casa. Havia proposat a les seves responsables de fer alguna xerrada en francès sobre la meva experiència de treball a la Unió Europea. I ho varen trobar interessant. I jo, encantat de poder ser una mica útil.

Vaig fer una petita síntesi dels meus Records Endreçats / 2:
- explicant vivències personals i familiars a "la

Continuen les demandes, les sentències, els recursos, les reclamacions ...
És un problema cívic, de valors, de respecte ... no és un problema legal.
És un problema de concepció, de comprensió, d'entendre ... que som a Catalunya.

L'aixecament franquista va derrotar els demòcrates republicans i va imposar la seva concepció de la España única, grande y libre. Décades

A l'Associació d'enginyers industrials de Catalunya, en la Comissió per a la Cooperació estratègica,
estic cooperant en la realització d'una consulta a tots els associats sobre la "crisi".

Les respostes rebudes fins ara, interessants, són una mica reservades, més centrades en els símptomes que en les causes,
més pensant en sortir-ne aviat que en imaginar estratègies a mig i llarg termini.

Per

... sense comentaris, de moment ...

























Poc després, el 20 de març, el Xesco és convidat al programa EFECTIVAMENT,
en la seva qualitat de madridista radical: un completo !

L'article a La Vanguardia de l'Antonio Cerrillo i de l'Oriol Margalef era impactant, entusiasta !
Anunciava la publicació al DOGC del període d'informació pública del projecte Zèfir, un gran laboratori experimental sobre els molins aigua-endins del mar.


Els autors consideraven que el projecte tenia suports locals, que comptaven amb les compensacions.
Greenpeace hi està a favor, i els

Moltes vegades he criticat que Mataró és molt poc sensible al fet d'haver estat la primera ciutat a Espanya connectada per un camí de ferro a una altra ciutat.
Per aquells que ens visiten, el fet històric passa completament desapercebut.
Només un cop l'any, els amants dels trenets fan algunes activitats simbòliques.

En diverses ocasions he fet propostes per aprofitar aquest fet, als governs

La primera, de Ramon Folch (El Periódico, diumenge 5 de febrer), senzilla,
per aclarir el debat sobre austeritat i creixement, molt intuïtiva !


La segona, de Josep Maria Ruiz Simon (La Vanguardia, dimarts 7 de febrer),
la ja clàssica reflexió sobre els economistes ...


Fa uns dies, una mica desanimat, deia que tinc la sensació de que ja està tot escrit, de que ara és temps d'actuar, de

 

Realitzat el passat 26 de gener, amb una presentació inteligent del David Pujadas ... i un debat intens i dur amb el cínic Alain Juppé.
Val la pena mirar-lo: cliqueu [ aquí ] (prenez votre temps ... dura més d'una hora !)
 

Aquest dijous hem participat al programa BANDA AMPLA, el programa de debat ciutadà de TV3. El dimecres els hi havia enviat quatre ratlles sobre el meu interès i la meva experiència. Al cap d'un ratet em va trucar la Patrícia (amable, oberta, receptiva), i, em va preguntar algunes coses, algunes idees sobre el tema. Varem quedar que parlaria amb el seu equip de la possibilitat de convidar-me. Al