pepmolsosa-Moviehole

... i no passa rés:- he trucat a la Policia Municipal,- ho he ensenyat a un guàrdia municipal motoritzat que passava fent fotos de cotxes mal aparcats,- he trucat al telèfon del civisme i em diuen que no és competència seva ...... i el cotxe continua tallant el pas als vianants, que han de posar-se al mig del carrer.Finalment, el divendres el matí el cotxe ja no hi és ... però se n'hi posen

He llegit moltes coses sobre la vaga general d'avui.Com sóc pensionista, i, a més, no treballo, no puc fer-ne. Podria fer una cosa imaginativa: descomptar-me la part de pensió corresponent a aquest dimecres, i dedicar 1/30ava part de la meva pensió mensual a actuacions socialment necessàries.De fet, m'agradaria fer vaga per protestar contra aquest govern. No per les mesures preses, sinó per no

L'he descobert avui: pot ser un invent revolucionari, parit a Nova Zelanda, per Grant Ryan, i bategada com a YIKEBIKE ! Tant original, potser, com el Segway, però més compacte, àgil, lleuger ... i plegable !Val la pena passar uns minuts veient la web de promoció: clar, pedagògic, senzill, ...Els aspectes menys positius: l'autonomia (10 quilòmetres), i el cost (3.500 euros ...).Haurem d'estar a

Tant parlar de la crisi de la democràcia i dels partits,sembla que la renovació podria venir d'iniciatives estrambòtiques com aquesta, que s'afegiria a l'exòtica del Laporta !Penjo la nota, premonitòria, de l'editorial de El País d'avui.Cliqueu a sobre per ampliar-la i llegir-la millor !

L'any passat no varem poder-hi anar, per l'operació de genoll de la mare. Però aquest any ens hi hem re-enganxat. Malgrat la petita pluja matinera, i gràcies a la Montse, que és decidida i voluntariosa !Unes 3.000 persones caminant amb samarretes blau-pijama, espectacular !És molt interessant pensar en els mecanismes de mobilització de tanta gent, de tota edat i mida. La causa, és evident. Però

El 22 de setembre, la Rahola escribia, a la seva columna a La Vanguardia,aquestes consideracions i reflexions, que comparteixo: què s'està fent ? què s'hauria de fer ? Admiro el coratge i la valentia del bon amic Àngel Ros que,des de la Paeria, intenta afrontar un problema molt delicat.Ànims !

L'11 de setembre, en un monogràfic de La Vanguardia, vaig veure la promoció de la SCHOOL de la UPC, i del seu flamant TECH TALENT CENTER.He recuperat la "vella" idea de promocionar iniciatives cooperatives per compartir i intercanviar problemàtiques, experiències i visions, per reflexionar colectivament, per imaginar plegats solucions creatives i innovadores.N'he fet un nou redactat més afinat,

M'interessen les noves formes d'acció i de militància política. Algunes [ notes ] anteriors a la carpeta d'iniciatives ciutadanes...Diumenge passat, dia 19, el Marc Bassets, fill del nostre bon amic Lluís, publicava una doble pàgina a La Vanguardia sobre aquest novedós moviment nord-americà, un moviment, diu, popular i sense jerarquies ni líders, amb militants que fins fa dos anys no estaven

... ha mort.Era una bona persona, compromesa, activa, lleial, transparent, clara ...Penjo els dos records més entranyables:- el seu cant/himne a la llibertat, vibrant, entusiasta, ... i la seva intervenció al Congrés dels Diputats, el 2003, clara, precisa, contundent:...

Tornant de vacances, els diaris han publicat diversos articles sobre aquestes qüestions.En penjo les referències comentades:- la primera, l'escrit de Rafel Argulloll, a El País, el 17 de setembre: El cap sota l'ala. Argulloll critica els ciutadans-estruços que no reaccionen davant la deriva dels valors, davant del protagonisme de personatges com els esportistes multimilionaris, els especuladors,

He treballat molts cops en videoconferència. Treballant a la Comissió, ens feia estalviar dies i costos de viatge. Perds contacte humà i directe, però en determinats actes, la intervenció tele-visiva era suficient.Avui, finalment, encara que sembli estrany, hem fet la primera xerrada tele-visiva (veure'ns a distància) amb la Maria, que era a Barcelona. Experiència familiar simpàtica, tots ens

Acompanyant a la Montse a predicar a Pamplona, varem acostar-nos a la vall de Baztan, on ella ja havia estat en altres ocasions explicant actituds i pedagogies per educar els nens cap a la seva autonomia responsable.Per casualitat, però gràcies al meu instint tafaner, vaig descobrir aquest molí de gra mogut per l'aigua, restaurat i condicionat com a residència rural. N'hi diuen l'Amaiurko Errota.

Rebo a casa un fulletó de la UGT cridant a la vaga general.És la primera vegada que rebo una cosa d'un sindicat. Està bé.Llàstima que sigui per promoure una vaga.Llàstima no haver rebut abans altres missatges per explicar-me les problemàtiques, les crisis, les activitats organitzades per promoure iniciatives conjuntes dels sindicats, ...Em sap greu haver de penjar aquesta nota, però el blog em

El darrer llibre del físic Stephen Hawking ha provocat moltes reaccions i debats, als diaris i a les teles. Entre científics, filòsofs, teòlegs, funcionaris/dirigents de les esglésies, etc.És molt interessant el debat sobre ciència i creences, sobre ciència i religió.Tres petites referències:- una, a El País de diumenge 5 de setembre: el Acento editorial que parla del Dios menguante, del God of

Juan-José López Burniol aporta idees interessants al debat sobre l'encaix de Catalunya a Espanya. Val la pena llegir l'article a La Vanguardia del dissabte 4 de setembre.Després d'una introducció històrica, considera que el "desencuentro" ve agreujat per tres malentesos:1.- la mayoría de los españoles no aceptan que el Estado de las autonomías es el embrión de un Estado federal que hay que

M'encanten les sardanes, però no m'agraden massa les tradicions massa tradicionals ...M'encanten les sardanes, la seva música viva i alegre, les seves lletres, la dansa dinàmica i festiva, però no m'entusiasmen les actituds integristes, conservadores, puristes, radicals ...Fa temps que em balla pel cap la necessitat de dinamitzar aquesta "festa", les ballades populars de sardanes. He proposat a

Per acabar de pintar el panorama català, pels mesos moguts que ens esperen, dos articles (pessimistes ...) a La Vanguardia:- el de Salvador Cardús de dimecres 1 de setembre, en que considera que les reflexions polítiques d'aquest estiu no passaran a la història per la seva profunditat, especialment la proposta de referèndum del Joan Herrera, recolzada pel Pasqual Maragall i menystinguda pel

Ahir a la nit, navegant, vaig trobar dos exemples simptomàtics del què passa a l'olla independentista.Em sap greu, perquè miro, de tant en tant (amb un xic de masoquisme ...), programes com ara Intereconomia, per exemple (que just avui defensava la Legión i el Millan Astray !), i veig el feixisme i l'anticatalanisme radical, visceral, irracional, atàvic ... que s'hi propaga.Sentimentalment, cada

Ja fa anys que intento militar concretament contra la el.la geminada ...Com en altres llengües, entenc que caldria simplificar per fer-la més accessiblei més acostada a la realitat pràctica, mantenint un mínim de rigor i coherència.(El Pompeu Fabra era enginyer !)Avui veig el comentari d'aquest llibre, que va en el bon sentit.Miraré de comprar-lo !

Vaig pensar en què no era una acció massa clara, quan els varen segrestar. Només alguna tìmida veueta, als diaris, va fer algunes insinuacions. Potser no era el moment. I jo no vaig escriure rés, per falta de dades concretes.Però la meva intuició la confirma ara, d'alguna manera, Pilar Rahola, clara i contundent com gairebé sempre.He penjat només la segona part de la columna. Sencera, aquí !