pepmolsosa-Moviehole

Divendres vaig assistir a un seminari sobre PHR (Personal Health Record), la CPS (Carpeta Personal de Salut), que organitzava TicSalut al TecnoCampus, amb el títol mediàtic de "La Salut en mans dels ciutadans". Tinc l'impressió que jo era dels pocs ciutadans assistents: la majoria eren tècnics d'empreses, experts o responsables de serveis de salut ...Vaig aprofitar per veure l'auditori del

Sense entrar en consideracions històriques sobre el paper de l'Església al llarg dels segles, o sobre les posicions mantingudes al nostre país en els darrers segles, el senyor Ratzinguer és el cap d'una institució/organització que emparant-se en creences ancestrals i mentides, s'aprofita de la bona fe, el treball i els esforços de molta gent, dirigeix una institució que manipula les consciències

... o amb mala consciència ?L'alcalde Hereu m'havia deixat preocupat en parlar en el seu BAN de "l'aportació fonamental que l'Església catòlica ha fet a la nostra manera de ser col•lectiva i als valors que avui propugnem". Jo en tenia una altre convicció ... I, precisament ahir, endreçant llibres, vaig retrobar un catecisme dels anys 40, editat a VIC, que m'ha permès confirmar les meves

Acabo de descarregar-me el programa que el passat 17 d'octubre els socialistes catalans varen adoptar de cara a les properes eleccions autonòmiques.Hi ha molts comentaris a fer, però, de moment, en faig dos: un de dolent i un de bo.El dolent: aquest programa sembla el què a BXL en dèiem una shopping list, una llista per anar de compres. Aquí és una llista per anar a vendre propostes i obtenir el

Aquesta iniciativa del Nicolas Hulot l'havia recollit en les meves propostes de "sindicat" de ciutadans, per fer política des de fora de "la política".Com que és molt engrescadora, penso, val la pena que pengi una referència que permet veure-la amb perspectiva i avaluar-ne els resultats.Per ampliar informació, aquí hi ha el [ link ].Una altre referència que és d'aquí, i de més d'actualitat: les

Ja era hora !La Comissió Europea dóna suport a intercanvis entre emprenedors de diferents estats membres per contrastar contexts, mètodes de treball, maneres de fer, perspectives, etc. [ link ]La Vanguardia se'n fa ressó en l'extra d'avui diumenge dia 24.A part del seu interès específic, iniciatives com aquesta fomenten la cohesió europea.Fa anys que jo ho vinc proposant. Quan era a dintre la

Una reflexió interessant sobre la utilització pràctica d'aquesta eina extraordinària. Té una eficàcia indiscutible, però, també, efectes perversos dels que l'utilitzen amb poc rigor o amb males intencions, per adornar un discurs buit, anestesiar l'auditori, o defugir responsabilitats.Penjo la referència i comentaris de l'editorial.I aprofito la sortida d'aquest llibre per recordar dues coses:1.

A La Vanguardia del dijous 21, un article interessant recull els resultats d'un ampli estudi fet a Alemanya des del 1984,amb la sèrie de dades més llarga del món ... com només saben fer els alemanys.Aquest temes sempre tenen elements discutibles, i és complicat, delicat i difícil de mesurar tot el conjunt de factors que condicionen sentir-se (o ser ?) feliç. Especialment el que en francès

Llegeixo amb agradable sorpresa l'iniciativa de l'Ajuntament de Sitges: crear un institut per a formar de manera integrada en totes les "performing arts".El 1997, predicant i promovent iniciatives per combatre l'atur de llarga durada entre les persones grans, a la regió de Merseyside, vaig poder visitar el LIPA, el Liverpool Institute for Performing Arts ...Em va semblar una idea interessant,

La British Humanist Association, m'envia informació sobre aquesta iniciativa:Com sempre, com moltes de les seves campanyes, la trobo original, clara, directe, respectuosa, ben orientada. He penjat notes respecte de dues:- la dels busos a Londres, [ nota 1 ] i [ nota 2 ];- la de l'educació "religiosa" dels infants [ nota ].Val la pena navegar una mica per la web de la campanya. És un exemple de

Repassant les notes penjades en aquest blog, veig que no n'hi ha gaires que denunciïn les actituds i actuacions de les nostres dretes. Són, sovint, comportaments d'una mesquinesa i miserabilitat insuportables !I costa penjar notes ponderades.Estic convençut de què la majoria pepera que "actua" en política (per simplificar, però n'hi ha d'altres ...), fan el titella, són comediants, respecten una

Dissabte passat, dia 9 d'octubre, Juan-José López Burniol feia balanç del tripartit, a La Vanguardia, i criticava l'actitud d'Iniciativa per Catalunya, que qualificava d'integrisme ideològic, dogmàtic, perque proposava "canviar la mentalitat de la gent".Doncs jo estic d'acord amb què hem de treballar per canviar la mentalitat de la gent:- per fer progressar els nivells d'informació, de

Penjo aquest article de Josep Ramoneda a El País de dimarts 12.Potser no diu coses noves, però les diu totes juntes, ben articulades, de manera clara i comprensible.(cliqueu per ampliar i llegir millor !)En uns moments en què els populismes, els individualismes, les desconfiances i desafeccions pugen i pugen, la no-política, el pragmatisme sense projecte poden ser dramàtics ...Ara més que mai la

Fa pocs dies penjava la [ nota ] sobre la Belén Esteban, promocionada per TeleCinco,i amb enquestes que li donaven gairebé un 8% d'intenció de vot ...No és conya: aquestes iniciatives poden funcionar ! La prova, al gran Brasil de Lula, a les eleccions del passat diumenge dia 3.Sort que anava a les llistes d'un petit partit coalitzat (coaligado) amb la majoria progressista governant .... . . Que

Jo ho havia constatat en els meus darrers anys a la Comissió, de 2000 a 2004. La [ nota ] de Jean Quatremer, belga, al seu bloc, ho analitza amb dades concretes i fa consideracions molt oportunes: l'anglès és pràcticament l'única llengua interna a les institucions, i això té implicacions:- en quan als processos de proposta/negociació/concertació,- i, el què és més greu, en els valors i

A la nova casa de la Juliana, m'han passat aquestes rodes que s'utilitzaven per transmetre força, energia, des d'un motor central (vapor primer, elèctric després ...), cap a cadascuna de les màquines de les fàbriques o tallers.Es podia veure l'energia en moviment, viu, als eixos i rodes penjats a les parets, impulsades pel gran motor, que sovint anomenaven "la burra". Amb les corretges de

El meu germà em refresca la memòria: al conjunt de barra i rodes/politges n'hi diuen l'embarrat ! Amb aquesta paraula "clau", vaig al Google i el primer que trobo és aquest magnífic embarrat, restaurat per la gent de l'ofici de Sant Hilari, que fa funcionar uns torns i una mola !Emocionat per la qualitat del conjunt, molt pedagògic, amb el motor de benzina a primer terme, les rodes de fusta (

Fa uns dies varem tenir un petit problema amb un cotxe mal aparcat, i vaig fer gestions per diverses vies a l'Ajuntament, i vaig penjar una [nota] al blog per recordar-ho.Avui, uns dies després, una parella de policies municipals ha vingut a casa per dir-me que havien rebut les meves queixes i volien explicar-me el seu punt de vista.M'ha semblat extraordinari i molt d'agrair el gest.Ells m'han

Dijous vinent dia 7 organitzem una nova sessió de treball en el marc del procés de reflexió que estem animant al Colegi/Associació.S'acosten setmanes intenses de proposició i debats, tenint en compte les properes eleccions del 28 de novembre: dilluns varem dinar amb representants de candidatures, i el proper 18 d'octubre hi haurà una "taula informativa" amb presentació de les seves anàlisis i

Units, plegats, ajuntats, els grups tenen força. Amb el campi qui pugui com pugui, tot acaba malament.Després de la vaga, els sindicats han rebut moltes crítiques.Però la sindicació, l'acció colectiva en defensa d'interessos, és més necessària (i difícil) que mai !Jo tenia una vella intuïció, que ahir a El País, el mestre Joan Subirats va plantejar molt encertadament.Penjo el què hauria de ser

... la millor apreciació és la de Peridis a El País d'avui:Potser hi falta la gent, la ciutadania, que, com diu en un article a La Vanguardia, el JA Zarzalejos, "no secunda ni a los sindicatos ni al Gobierno, preocupada por un presente oscuro y un horizonte emborrascado" ...L'Antoni Puigverd, com jo intuïa en la nota del 13 de setembre, diu també a La Vanguardia, que "los sindicatos han entrado a