pepmolsosa-Moviehole

L'abril passat, passejant per Chueca, a Madrid, vaig veure aquesta insòlita bici.

Vaig preguntar a la propietària on l'havia comprat, i va dir-me que a Madrid mateix
Ahir, navegant pel "Viajero" de El País, vaig veure un link a una botiga de bicis originals: la Choper Monster

Vaig pensar que potser ells podrien donar-me pistes, però es varen quedar tan sorpresos com jo: una "puta pasada", van

Ahir a la nit miràvem la tele amb la Montse. Gala del català de l'any, ens anuncien. Jo reacciono excitat: català de l'any ? els catalans de l'any són els aturats que busquen feina cada dia, els treballadors i funcionaris, els mestres, els metges, que, discretament, malgrat les pèssimes condicions, fan la seva feina amb dignitat. I molts altres catalans que malgrat les estafes, malgrat el

Estic colaborant en una comissió del Colegi/Associació d'Enginyers que promou una reflexió estratègica sobre el què passa, el perquè passa, i el què hauriem de fer. Per animar el debat, per suscitar l'atreviment i coratge necessaris, he proposat uns elements bàsics d'una possible declaració del colectiu:

1 / Això és una emergència: no estem en una incidència temporal, en un túnel. No estem en

Després de 2 mesos de tràmits, ja tinc matrícula espanyola nova per la Virago.
Sort que només era canviar de país, d'Estat membre. No hi ha hagut canvi de propietari, només de residència meva.

Primer, el certificat de Yamaha conforme la moto comprada a Bèlgica és la mateixa que es venia a Espanya (tres setmanes, 38 euros ...)

Després, a la ITV per veure si el què deien els papers era veritat,

Aquests dies resulta difícil i penós mirar endavant: molt negre tot.
I si miro cap els costats, tampoc no hi ha massa cosa interessant: indignació, frustració, escàndols, ...

Potser per això, l'altre dia, amb un amic, des del nostre passat, ens varen venir al cap les cançons que ens feien cantar als Maristes de Sant Josep i de Valldemia, entre els anys 1957 i 1965. A més de les cançons "

Divendres 11 de maig, Enric Juliana dóna alguna pista a La Vanguardia:
"L'esquerra pronuncia les jaculatòries de rigor, sense entrar-hi a fons. Hi ha motiu: tots eren a dins.
En el consell d'administració de l'entitat financera més polititzada d'Espanya també s'asseien
representants del PSOE, d'Esquerra Unida, de CC.OO i de la UGT. Tots eren a dins.
Només faltava el 15-M, que es

per les lleres del Congost i del Besòs: simpàtica iniciativa, la desena !
1.500 persones de tota edat, gènere i grandària, pares, mares i fills, diumenge passat, 6 de maig, dia d'eleccions històriques a França (Salut, François, tous avec toi !).

Un grup d'amics que sortim sovint en bici, ens hi varem apuntar. La Montse, molt gentil, ens va portar fins la sortida (amb la furgoneta de reparto, diu

La situació és molt complicada ...
Potser el millor és utilitzar el llenguatge aspre i rotund de El Roto: