pepmolsosa-Moviehole

Després de tantes mostres d'indignació, de disgust amb la manera de fer política, de desafecció, d'incomprensió del què fan i del perquè ho fan ... ara, de cop, l'inconscient i incompetent ZP decideix fer una reforma ràpida de la Constitució per tranquilitzar els mercats.

En comptes de convocar els ciutadans un dia a les 9 del vespre a TV1, i explicar clarament quina és la problemàtica, quines

La Junta Extraordinària del 30 de juny va suposar el final d'una etapa important en el procés de reorientació de l'Associació d'enginyers. Vaig valorar-ne els resultats (no massa positivament ...), en una nota en aquest blog.

Efectivament, després d'un llarg procés, fet una mica a trompicons, els establerts varen aprovar uns nous Estatuts amb aspectes indiscutiblement positius (nova Junta de

(cliqueu a sobre per ampliar !)

Veig al diari PUBLICO de diumenge dia 28 una inusual publicitat sobre les sectes.

La publica el Grupo Alerma, en forma d'entrevista a un neuropsicòleg del grup de consultors Arnaiz&Alerma, que colabora amb l'associació RedUNE per a la prevenció de la manipulació sectària.

Interessant l'explicació sobre els grups que utilitzen la coerció, no necessàriament amb la

Amb uns amics històrics varem anar a la petita missa organitzada per la gent de l'Obiols i el Dani Font, sobre partits i moviments. Era el preludi de la gran missa del capvespre a Vilopriu, amb gairebé tots els bisbes i cardenals. Com la petita la feien a l'Escala, varem pensar que calia anar-hi i recordar vells temps de militància.

Content de reveure vells amics (l'Àngel Ros ...) i velles

Un article senzill, clar, contundent ...
(A El Periódico de diumenge 21 d'agost)



La reflexió de Ramon Folch, que separa [l'organització eclesial] de la [doctrina evangèlica], és molt atinada. Sovint em sento com ell, un cristià laic, un honest humà sense fe, però delerós d'esperança i caritat, i confrontat a un catolicisme inquisidor que propugna l'obtusa fe del carboner, aliè al coneixement

Ho havíem intentat fa ja 4 anys (nota), i ahir ho varem aconseguir. Sortint a les 7 de la tarda, per evitar el sol, varem enfilar els caminets cap a l'imponent massís [ info a la Wikipèdia ]. Només són 300 metres d'alçada, però el tros final és dur perquè és un pedregam: una horeta (llarga ...) de pujar, i ¾ de baixada .

Es veuen encara les restes de pins i arbres cremats en l'incendi de 2004.

Després dels banquers i especuladors, dels governs incompetents i dels joves inconscients, només faltava l'espectacle dels gossos del Mourinho.

Contra la inteligència, la imaginació, el toc precís i les passades ben fetes, els del Madrid hi oposen brutalitat, destrucció ... i cinisme hipòcrita.
La doctrina del "Mou" és mossegar ràpid, com sigui, com si el futbol fos cosa de bèsties, de

Una nova fita en el camí cap a la nova època. L'Antoni Puigverd escriu, a La Vanguardia de dissabte,
que "els europeus estem vivint un d'aquells moments en què la història s'accelera, neguitosa i descontrolada.
Encara no sabem com acabarà tot això, ni on ens portaran els fets que hem començat a viure.
Només sabem que les properes generacions ho estudiaran als manuals d'història ..."

Per entendre

Molts polítics s'estranyen encara que molts (milions), de ciutadans ens indignem, i segueixen pensant que el fenomen de la indignació és cosa de quatre rastaflautes incompetents ... i que ja passarà !

Alguns polítics (progressistes) podrien dir-hi alguna cosa. Explicar-ho. No ho farà la ministra del ram, si no ho ha fet fins ara. I, els propers mesos estarà molt ocupada pensant en les properes

Després del turisme interior, ahir dissabte varem anar cap a la Barcelona guapa, a la punta de la Barceloneta.
Un hotel majestuós ( W ), amb un disseny extraordinari, gairebé arran de sorra. A sota, bars i terrasses ben oberts a la gent, des d'on es veu Mataró ... Espais oberts i senzills !
























Molta gent, gairebé ple: pel setembre, una oferta a uns 500 euros l'habitació !

Alfredo Abián, vicedirector de La Vanguardia, aprofita aquests dies de vacances per escalfar l'ambient. Fa servir reflexions del Michel Foucault (que va morir de la sida, precisa ...), per denunciar sectes paramilitars camuflades d'intel•lectuals, per criticar rosegaaltars i figaflors ... i per ridiculitzar una confraria que es diu Associació d'Ateus i Lliurepensadors de Madrid. L'argument:

Segon dia de marxa, per recordar vells indrets. Comencem be, parant al cafè del Poste de Mata,
amb un original i lluminós bar associat a la xarxa dels slow food, i que val la pena veure.
Bon menjar, tot IKEA molt ben conjuntat ... mireu la seva [ web ]

Després, els 8 quilòmetres de la volta al llac, a peu, molt senzill, tot pla. El tenim tan a prop que no el valorem.
Les fotos semblen tòpiques,

Feia alguna dècada que volia anar-hi, i finalment ho hem fet.
Cal anar a Vic, després cap a Roda de Ter, desviar-se cap a Tavèrnoles i fins el parador de Sau, en cotxe.
Després, a peu pel petit sender fins el monestir: gairebé 4 quilòmetres ombrívols (més 4 de tornada ...), amb vistes espectaculars de tant en tant des de penya-segats.
Ideal per joves sèniors com nosaltres (no ho hauria de dir,

Diumenge, a La Vanguàrdia, l'Angela Ballart comunicava la seva mort.
No conec l'Àngela, però he llegit i rellegit el seu adéu per copçar tota la serenor i dignitat del gest, tota la simpatia que transmet la seva reflexió conscient.
Ha arribat l'hora d'anar-me'n, diu, seguiu disfrutant de la vida, recomana, i agraeix l'amistat rebuda, despedint-se contundent: a reveure !



Li vaig llegir a la

Malgrat l'empitjorament general de la situació, ens hem escapat uns dies a l'Escala.
Com un nen petit, hi he estrenat el nou modem via USB. Funciona bé, tot i que encara no en sé les condicions exactes del contracte, malgrat diverses visites a la botiga i trucades al 1004 ...

La Montse balla sardanes, tan àgil i alegre com sempre ... o més,
... mentre jo admiro els instruments i la seva