pepmolsosa-Moviehole

Fa dies que no escric per que tinc algun maldecap i em falta una mica de ganes i de tranquilitat.
De moment, faig una petita llista de temes i guardo algunes imatges ...

- de la neta, la Zoé, que creix poc a poc compartint moments de calmada pau amb mi;


- dels dibuixos de El Roto, que segueix agradant-me molt,
menys quan es posa amb les identitats;


























- d'un article a

Fa uns dies, dijous 14, Ferran Tarradellas, cap de l'Oficina de la Comissió Europea a Barcelona, va publicar un article a El Periódico en el que deia que "una part important del problema és el desconeixement sobre què és i què fa la UE ...".

Per això, explica en l'article, la Unió ha designat 2013 (que ara s'acaba ...), Any Europeu del Ciutadans, amb l'objectiu de colocar les persones al centre

El PSC té previst un Consell Nacional extraordinari per decidir posicions en l'embolicat panorama català/español. El vell partit s'ha convertit pràcticament en una organització que distribueix càrrecs i llocs de remuneració (no sempre de treball ...), en funció dels vots obtingudes en les conteses electorals.

I el "partit" que es juga demà diumenge és delicat. Les tensions internes provocades

Fa temps que el debat sobre la necessària reorientació/reconversió de la socialdemocràcia omple els diaris, revistes d'opinió i els papers de la Fundació del Miquel Iceta.

La farsa sobre la sanitat catalana, feta al sí del Parlament dijous passat, pot ser molt útil per aquests debats. Hi ha un problema bàsic de la socialdemocràcia existent: la dignitat en les maneres de fer política. Malgrat

(reconeixem-ho: el nom és molt original, vida en grec, i farà que se'n parli ...)

Va costar una mica, però dijous al vespre, cap a les 11, va arribar, a la Maternitat.
De moment, es porta molt bé i a tots en cau una mica la baba.

Primeres fotos de l'esdeveniment ...


... i les seves primeres paraules !
Protestona com el seu avi, va bé per ser d'esquerres ...







Però passat el primer

Des dels anys 70 que fèiem pedagogia amb els companys del PSOE d'aquí i a Madrid. Excusant-nos de semblar diferents, defensant les nostres maneres de fer i de parlar, reivindicant els nostres legítims interessos, criticant opcions centralistes ...

Els resultats són aquí. La majoria dels nostres interlocutors no entenen de discursos: compten, molt més que nosaltres, els seus interessos concrets.

Era previsible, es veia a venir: al procés electoral no publicitat només s'hi ha presentat una candidatura: enginyers 3.0.

És continuista (hi són tots els que hi han ara), però amb voluntat, diuen, molt renovadora. Tindrà una tasca difícil: moltes inèrcies, manca de recursos, dificultat de definir un projecte engrescador pels companys, risc de deriva empresarial (promoguda per interessos

L'estiu passat vaig penjar unes fotos de la Maria a mig embaraç, fent kayak ... [ aquí ]
Ara ja és a punt !




Esplèndides imatges de la seva maternitat !

... van donant pa a les oques !

És una reforma pendent de fa molts, molts, anys. És un qüestió difícil: calen idees i projectes forts, molta voluntat, capacitat i coratge. Per això, encara estem igual: anar tirant i donant pa a les oques !

Al principi del seu mandat, al febrer de 2011, el flamant nou president Mas, envoltat dels millors per governar i aixecar el país, va enviar una carta a

Abans de finals d'any hi hauria d'haver eleccions al Colegi i l'Associació d'enginyers industrials de Catalunya. No conec el calendari exacte perquè no s'ha publicat, encara: pràcticament cap referència a la nostra web, sembla un procés clandestí ...Només sé, informalment, que el termini de presentació de candidatures s'acaba dijous o divendres vinent, 25 o 26 d'octubre.

També sé, per carta i

El Govern va presentar dimarts un Informe sobre la deslleialtat de l'Estat respecte de Catalunya, un memorial de greuges de Catalunya envers l'Estat. En principi, em va semblar una bona iniciativa.

En diverses ocasions, ho havia proposat en notes en aquest blog de 2012:
- el setembre, pensant en el futur de Catalunya ( nota ),
- el mateix setembre, fent una proposta estratègica en dues fases (

Ahir i avui, a El País, El Roto publica uns acudits que m'han despertat l'interés.
En general m'agraden molt: trobo que amb uns traços senzills, bruts, descarnats ... retrata d'una manera claríssima les nostres realitats.

Però no m'agraden quan parla de les relacions entre els pobles. La seva visió de les diversitats culturals i de llengües, la seva posició respecte dels nacionalismes, de les

Fa pocs dies penjava una nota esperançadora sobre el nou papa Francesc. Pocs dies després, la carronya episcopal española ha muntat un espectacle que recorda el podrides que estan moltes estructures eclesials. Al Vaticà hi ha lepra, diu Francesc. Aquí, mesquineria hipòcrita.





















Amb milers de foses amb desenes de milers d'afusellats per dignificar encara, aquests corbs que diuen

Per consolidar la memòria, penjo aquí algunes imatges del Lluís Companys, president de la Generalitat. Exiliat a França després de la victòria de l'aixecament feixista de Franco, fou capturat per la Gestapo, portat a Espanya, torturat, jutjat en consell de guerra i afusellat a Montjuic el 15 d'octubre de 1940, fa 73 anys.



















Molts anys després, el 15 d'octubre de 1976, a Mataró,

Fa uns dies, el nou papa Francesc va fer una xerrada amb Eugenio Scalfari, periodista, laic, socialista, fundador i molts anys director del diari la Repubblica. L'entrevista és força interessant, val la pena llegir-la sencera [aquí]. El que més m'ha impactat és que sembla que l'Scalfari parla amb una persona, de tu a tu, amb respecte, escoltant-se, preguntant-se, comprenent-se !

Val la pena

... que així l'anomena un bon amic. D'altres pensen que estem sota els efectes al•lucinògens d'un gran porro secessionista que gran part de la societat catalana s'està fumant amb fruïció: Joaquim Coll a El Periódico de divendres 4. Amb el cul a l'aire, diu que estem.









A la xerrada, organitzada el dijous dia 3, al magnífic i acollidor Ateneu Barcelonés, pel Centre d'Estudis Jordi Pujol i

La Generalitat va llençar el setembre de 2011, un procés de reflexió per elaborar un Pla Nacional de Valors. Via els enginyers, vaig participar en un grup que tractava els valors de les organitzacions, i varem fer algunes sessions de treball el març de 2012.

El maig de 2012 hi va haver una sessió de presentació dels treballs, sense debat.
El juny de 2012, al Palau de la Generalitat, es va

Ja falta poc, i, sembla, anàvem una mica endarrerits en el tema del cotxet.

Com que ens agrada mirar i comparar funcions i estètica, feia mesos que navegàvem per internet, visitàvem botigues a Mataró i a Barcelona, preguntàvem als amics i coneguts, interrogàvem a vianants que passaven pel carrer amb cotxets interessants ...

Però finalment, ahir, el varem comprar. Amb emoció, doncs varem haver

Hem estat una setmaneta a BXL per enllestir el lloguer del nostre piset. A un matrimoni finlandès molt simpàtic, i que, com els catalans, miren molt la pela. Però sembla que tenen bon gust i aprecien els detalls originals que varem incorporar al projecte inicial belga de l'apartament. Molt diferents de les dues famílies japoneses que ens l'havien llogat fins ara, i de qui no recordem ni la cara

El Joan Majó publica avui un article, al diari ARA, en què demana acabar amb la confusió sobre la voluntat dels ciutadans catalans, fugir de l'ambigüitat, defensa l'expressió democràtica via una consulta absolutament necessària, i proposa clarificar els objectius ...

Compartint el sentit general de l'article, vull fer-hi alguns comentaris i precisions per anar-nos aclarint, com ell demana.

1.

No ens hi varem inscriure formalment, però varem sentir el desig de ser-hi, de compartir els sentiments d'indignació i de manifestar la voluntat democràtica de canviar radicalment la nostra dependència de l'España mesetària castellana.

Al vespre, amb el Cuní, el diagnóstic va ser contundent: som al final d'una etapa, s'ha acabat la vella política.
Cal una nova política per uns temps nous !

Dimarts passat, 27, penjava l'autòpsia clara i contundent de Lluís Orriols a El País.
Ahir divendres, l'Antoni Puigverd hi afegia nous elements a la seva columneta de La Vanguardia.




Molt encertat el retrat que fa del Pere Navarro:

- "actua sempre pendent dels altres", diu,

- i "no sap entendre que un temps excepcional, com el d'ara,
exigeix un projecte excepcional, i no una tàctica

Aquest mes d'agost, al suplement Cultura's dels dimecres de La Vanguardia, el fotògraf José Manuel Ballester ha publicat unes fotos a doble pàgina d'Enginys gegants, retratant grans plantes industrials on es fa palès l'enginy humà. Explicava que li sorprenia "l’absència gairebé total del personal que hi treballa i que contrasta amb el soroll tan present que hi ha. Milers de terrabastalls, cops

Tenia guardats aquests dos articles de mitjans d'agost.
El ja clàssic Daniel Innerarity presenta interessants elements d'anàlisi sobre els partits i les seves funcions, sobre l'electorat i el mercat polític. Diu que la inestabilitat del mercat i la volatilitat dels electors fa difícil una racionalitat estratègica i porta cap a un tacticisme mediàtic allunyat dels compromisos ideològics.

Explica

Quatre imatges ja tradicionals d'aquest estiu a l'Escala:

- les ballades de sardanes, aquest cop amb la Principal de l'Escala, refundada el 2004, una cobla 50/50 noies/nois, una cobla jove, però amb un gran rerefons històric, diuen:
















- ... i les vistes des del balcó que alguns amics aprecien o envegen. Excuseu aquesta petita frivolitat moralment discutible ...
Sort que vora la

De fa molt temps que trio el vi en funció del disseny de l'etiqueta.
Com que no entenc massa de vins, aquest criteri em fa pensar que promociono els dissenyadors gràfics ... com la meva filla. El 2007 ja vaig penjar una etiqueta dels espelt ...

Aquí penjo dos vins i dues aigües.


L'etiqueta de l'Homenaje Blanco, la trobo simplement impresentable. Els responsables consideren que aquesta

Segueixo normalment els articles d'Alfredo Pastor, ponderats, equilibrats, pedagògics.


El de diumenge passat, m'ha emocionat una miqueta: és molt positiu que algú com ell, des del seu estatus, critiqui que "la major part de la nostra energia s'esgota en l'esforç interminable per enriquir-nos" !(per llegir-lo bé, cliqueu botó dret i obriu l'enllaç directe)
Considera que "caldrà aprendre a

Aquesta cançoneta la cantàvem els veteranus el segon estiu de milícies. Els vespres tatxàvem amb betum els dies del calendari que faltaven per tornar a casa. Com totes les coses fetes amb moltes ganes i sentiment, amb ràbia sovint, se't queden gravades en algun lloc profund del cervell i, de tant en tan, davant d'escenaris suggerents o provocadors, surten, tornen, i les cantes ...

M'ha

- primera, una de clàssica, sobre els "polítics", demanant excuses al Manel.
Tenim de fer una llarga xerrada, una espècie d'exorcisme amistós, per treure-li aquesta angoixant responsabilització que assumeix, malgrat fer part del grup de polítics més honestos. Però, objectivament, ha pertanyut a un colectiu amb comportaments corporatistes molt criticables ...

L'articlet de Joan-Pere Viladecans

Per necessitats immobiliàries, varem anar una setmaneta al nostre apartament de BXL.
Com sempre, amb la furgoneta plena (roba, eines, bicis ... i dos horts domèstics per la Marta !).

Millorar la seguretat de la barana, aixetes, nevera, finestres, barres cortines dutxes, cablejat llums, comptadors ... Una senyora finlandesa amb dos joves fills està molt interessada en llogar-lo. Ens ha quedat

Estava encantat amb aquesta joguina nàutica. I ho havia explicat en dues o tres notes: (compra), (estrena), (confirmació) ...
Ara ha estat la Maria, embarassada de 6 mesos, la que ha demostrat que el disseny del ioga-kayak és molt adhient i poli-funcional !
Permet una navegació pausada i tranquila, fins i tot acompanyada !

L'explotarem intensament, segur !

L'any passat una tramuntanada no prevista se'ns va emportar la petita vela que ens preserva una mica la intimitat, a nosaltres, i als nostres simpàtics veïns.

Després de buscar un cosidor (tapisser, cosidores, botigues ...), sense massa èxit, ho hem intentat amb la mare.
Jo vaig fer el dibuix amb diverses metodologies, en diversos intents i amb alguna cagadeta ...

Amb la Montse varem deixar-la

Abans cal simplificar i fer comprensibles les mesures i polítiques !

La setmana passada vaig parlar amb gent de som energia i em va interessar molt la seva iniciativa. M'hi he posat una mica, per veure el context, la problemàtica, les seves finalitats cooperatives, els seus projectes i, també, les seves maneres de gestionar i explicar el què i el perquè. Molt interessant.


Casualment, la

El passat diumenge dia 7, l'editorial del diari ara criticava la Declaració de Granada del PSOE i acabava dient que qualsevol oferta federal ha de reconèixer la sobirania catalana i, per tant, la unió en llibertat amb la resta de pobles d'Espanya. Aquesta expressió em va encantar.

Em fa una mica de mandra seguir amb aquest debat en el que anem repetint idees i tòpics sense anar a l'essencial.

L'any passat varem reprendre la tradició de pujar al Matagalls a primers de juliol [ nota ]. L'Aplec és el segon diumenge de juliol. Per evitar cues i follón, ho fem el cap de setmana precedent ...

Dissabte doncs, hi varem tornar ... i ja pensem en la tercera pujada d'aquesta segona fase !

Volíem fer-ho per S(ant) Marçal, però una amiga-guia viladrauenca, la Xaviera, ens va suggerir començar

... a El País d'ahir dijous 4 [link]. El vaig llegir i és suggerent, interessant. I valoro que representi el pensar del Círculo Cívico de Opinión. A mi m'ha inspirat dues petites reaccions en quatre ratlles:

La primera, respecte de la idea de "una administració, una competència". La trobo simplista, i m'agrada més la lògica de compartir, de cooperar, i, sobretot, la lògica que predicàvem,

Des de fa uns mesos, en el marc d'una Comissió Delegada del president de l'Associació,
hem estat treballant per mirar d'enfortir la nostra Associació amb mesures complementàries
a les ja decidides en el Pla Estratègic adoptat el 2010.

Ara acabem la nostra feina.
Primer varem impulsar una reflexió conjunta sobre les crisis actuals i les perspectives [nota],
i ara acabarem de consensuar uns

El José Antonio Marina, en l'extra ES de La Vanguardia d'avui dissabte 29, proposa ampliar les 8 competències-clau proposades per la Comissió Europea i recomanades pel Parlament Europeu i el Consell ja fa uns anys (18.12.2006 !).

Preocupat pel creixement del nombre de "crèduls" que es deixen convèncer amb massa facilitat pels vidents, tarotistes, astròlegs, espiritualistes ... i d'altres

Varem plantar aquesta prunera al pati de casa l'any 85. Era un petit tronc d'uns 30 cm d'alçada, en forma de y.
Ha anat creixent, fins els 4 o 5 mètres que fa ara.
Fa uns quants anys va començar a treure unes quantes prunes del tamany d'unes cireres, que els ocells es menjaven de seguida.

Fa un parell d'anys ja ens va donar un bon kilet de prunes ben bones.

Però aquest any ha sigut l'explosió:

Un petit mig cap de setmana a l'Escala amb la Montse i les noies que prediquen, tossudament, que cal educar els infants com a persones, interrelacionant amb ells de manera afectiva i respectuosa, afavorint un aprenentatge conscient i autònom del benestar, del benser, del ben viure i del ben conviure ... a partir de les experiències de Emmi Pikler, a l'Institut Lóczy, i d'altres.

Volien fer

Aprofitaré aquesta columneta del Francesc-Marc Àlvaro per apuntar algunes idees al respecte ...

Diumenge al matí, vaig comprar aquest "periòdic" de l'Alt Empordà, datat del 4 de juny, que explicava el projecte de participació ciutadana sobre el futur energètic de la ciutat de Figueres.

Em sembla interessant, tot i ser una mica "paternalista" en plantejar els tres possibles escenaris. Però vol ser probablement "conscienciador", sensibilitzador. Veurem a la pràctica com ho plantegen. Però

Després de dos anys de patir, sembla que, per fi, La Medusa serà, altre cop, el nostre petit bar acollidor de sota casa a l'Escala.

Preocupats, inquiets pels dos estius de soroll i gresca pertorbadora, sembla que els nous llogaters volen recuperar l'esperit dels anys 2005 a 2010. Netejada general, redisseny encertat, carta a base de creps per fer poca cuina, promotors simpàtics, amb idees i

Més enllà de les qüestions sobre la consulta [que són qüestions (importants) de procediment democràtic], hi ha les qüestions de fons sobre els sentiments i posicionaments dels catalans respecte de la problemàtica de l'encaix amb España.

Fa temps que l'Antoni Puigverd insisteix en el mapa de posicions catalanistes, o no, dels catalans. En una columna que titulava "la cruïlla catalana" (La

... i que encara s'engega i corre !

Caprici de nens petits, criaturada, tonteria ... es pot qualificar de moltes maneres,
però, amb en Joan, per 500 euros cadascún, esperem passar moments i experiències memorables.
Tots dos n'havíem tingut un, probablement el primer cotxe. En el meu cas, no recordo bé si era meu o del meu pare. Era de finals dels '60, i de matrícula B-712.138

Ens l'ha venut un

Fa unes setmanes penjava una nota sobre la consulta [nota], seguint la meva proposta estratègica: una consulta àmplia i oberta no referendària, i prèvia a un eventual referèndum.

Ahir El País Cataluña, però també l'ara, es fan ressó d'aquesta qüestió.
I sembla que hi ha partidaris d'oferir als ciutadans alguna cosa més que un escuet si o no.
El debat és obert ...

A la mateixa edició de El País,

Ens el varem regalar amb la Montse el dia dels llibres.
Però no l'havia començat encara. El tenia cedit a la Mite.
Ara fent companyia al meu germà, a l'Hospital, m'hi he enganxat.

Una mina. Divertit i suggerent. Absolutament recomanable !













Hi ha moltes idees i reflexions suggerents:
- sobre la pedagogia per a enginyers i arquitectes,

- sobre els estils militars del Vauban i del

El febrer vaig fer una [nota] sobre el Carles Manté, parlant d'un estil de fer les coses que, sortosament, semblava caigut. Un estil "xanxullero", deia, que "semblava tenir tots els vents a favor", i desitjava que "els dirigents polítics i les institucions democràtiques poguessin qüestionar, jutjar i responsabilitzar tota aquella dinàmica inconscient i irresponsable, i a tots aquells que

... c'est dur à penser, il faut bien le dire !

Ha mort el Georges Moustaki, aquest dijous 23. A la wikipedia francesa hi ha el seu historial ...

El varem veure en directe quan teniem 20 i pocs anys, al Revolution, la boîte de Calella, amb en Josep Mª i la Dora.

I el varem tornar a veure a Empuries, amb la Montse, 40 anys després, envellit, blanc com un àngel, l'estiu de 2008 (?), en un dia de

Ahir dissabte varem ser a Tarragona. La Montse predicant, jo de xofer. Agraïda, la Montse em va convidar a dinar al Serrallo (a La Puda, antic Pòsit i Confraria de Pescadors).

Hi ha un ambient marítim senzill i acollidor. Ens va semblar una molt bona integració de la ciutat amb el port (Google ofereix una vista a 45º molt espectacular !)

Fins i tot i han posat una petita màquina de tren ! En

El Manel va passar-me fa mesos aquest llibre dels Skidelsky, "¿Cuánto es suficiente?", en el que intenten reviure la antiga idea de que l'economia és una ciència moral, una ciència d'éssers humans vivint en comunitats, no de robots interactius (p.19).

Tot el llibre és suggerent i fresc. Simpàtic el capítol destinat a parlar de la felicitat, de l'economia de la felicitat i especialment de la

Com cada any, el 9 de maig es celebra el Dia d'Europa, recordant la Declaració d'un del pares impulsors de la Unió, Robert Schuman, a París, el 1950.

Vaig anar a la celebració que aquest any va ser al Museu Marítim de Barcelona. Potser perquè el projecte navega, es va voler fer envoltat de vaixells. El principal també està a mig restaurar ...








A les onze, un acte amb 4 euro-diputats

Recordo la meva posició: fart, tip, de l'encaix actual, voldria una Catalunya/estat federada amb els estats ibèrics i europeus, però soc conscient de que les visions i posicions del conjunt de catalans no permeten canvis massa radicals ...

I des d'aquesta posició segueixo les actuacions dels qui s'agrupen sota la reivindicació del dret a decidir. Segueixo pensant que és una expressió poc clara,

Diumenge varem anar fins a Manlleu. El meu germà feia temps que ens recomanava visitar el Museu, la seva turbina i els embarrats.
És a l'antiga fàbrica de Can Sanglas (dibuixada aquí per Jordi Ballonga). Tinc una especial admiració pels embarrats ...




















L'encarregada, la Teresa, acollidora, competent, amable, molt coneixedora de la tècnica i de la història, ens ho va explicar tot

Intento amb aquesta nota clarificar i racionalitzar el debat sobre una futura "consulta".

Fa unes setmanes, Jordi Gracia (El País / 27.03.2013), fent una crida a l'esquerra catalana i espanyola, deia: "Por qué no hay modo de desenmascarar el derecho a decidir como eslogan electoral y populista y reconducir la cuestión, activa y convencidamente, hacia la defensa de una consulta pactada sobre un

La primera, una petita sorpresa: tenia gairebé oblidats els clips que vaig penjar fa temps a SLIDESHARE, i, ara, m'envien estadístiques sobre visites.
Més de 4.000, en 5 anys, 800 visites per any !
Normalment, s'haurien de poder buscar i consultar a la web de [ SlideShare ], però sembla molt difícil accedir-hi: el cercador és molt limitat ...


Puig que hi som, penjo aquí els links:
- als

... fent "De Carmen", amb un equip pràcticament nou, que ell ha hagut gairebé de seleccionar i ensenyar.

El Panxo i la More l'han anat a veure i m'han escrit que "nos encantó. Con una gran sencillez escénica y la nota costumbrista del cantaor logran conjugar la esencia flamenca de la homenajeada con una exposición estética propia de la modernidad. El movimiento de las manos, el flujo y reflujo

Encantadora com sempre, i repartint clavells als amics: el 25 d'abril és també l'aniversari de la gran "grandolada" a Portugal !

Contenta, amb el seu nou i gran projecte de futur, ho varem celebrar a la Pubilla, petit resto de la Plaça de la Llibertat a BCN !

Després de llegir el llibre del Joan, i de comentar els problemes de governança al servei de l'interés general comunitari, penjo aquests tres articles que fan unes pinzellades força interessants de la situació en tres dels grans països (estats membres) que més condicionen el projecte europeu:

- sobre França (FR), de Michel Wieviorka;

- sobre el Regne Unit de la Gran Bretanya (UK), de Robert

Efectivament, com ell pretén, el llibre es fresc, suggerent, i es llegeix amb facilitat.
Anoto aquí alguns breus comentaris i reaccions que m'agradaria passar-li, i que potser desenvoluparé en futures notes.

Uns quants sobre economia:
- sobre el mercat i la planificació (p. 112 i 113), en parlar de la socialdemocràcia europea: diu el Joan que rebutja la planificació estatal, que el mercat, quan

Fa uns dies que un colom ve a veure'm al nostre dormitori.
Serà l'esperit dit sant ?

Com que fa dies, em sembla, que no parlo de la jerarquia eclesiàstica i que no he reaccionat al nomenament del nou papa, potser es pensa que estic canviant d'idees.
Ve, s'instala, em mira ... i espera pacientment.

Doncs no, no he canviat.
Espero aconteixements.
I comparteixo dubtes amb en Joan: és millor un

Vaig trobar-me dilluns amb el Joan Tudela, bon amic i company d'aventures els anys de la UGT, a finals dels '70.
Té una iniciativa interessant de coaching redaccional (transFormació), i em fa propostes temptadores per escriure ...

Parlant del meu llibre del 1976, em diu que se l'ha llegit tot i que el troba molt ben escrit, molt interessant ! Parlant-ne, recordo la gènesi: el meu projecte

Ahir dimecres 17 vaig anar a la presentació del llibre del Joan a Òmnium Cultural del carrer Argentona.
Presentació àgil, en forma de diàleg entre el Joan i el Joan Catà, tot i que no hi va haver preguntes o comentaris del públic assistent (una trentena ?).



Vaig anotar quatre idees del Joan, tant pedagògic com sempre.

La que em va agradar més és aquesta que titula la nota: el benestar

... publicada ara, l'abril del 2013, i que, malauradament, segueix tenint tota la vigència !
Mireu-la i llegiu-la ! [Declaració]

És el resultat d'un procés intern de reflexió, impulsat per enfortir les nostres capacitats d'anàlisi i d'elaboració de propostes estratègiques.
El president de l'Associació ens va "delegar" la missió a la Comissió Delegada de Cooperació,
i ara presenta els resultats

Els dos principals protagonistes d'aquell 14 d'abril del 48 ... i el pare, puntal necessari !

Ho he penjat a la finestra de casa.
I la foto m'ha quedat (excuseu) de concurs !

Les reixes, el cel blau, el reflex de l'estalada a casa del vehí ...

Hi ha moltes raons per exigir-ho, de fa anys.


Però potser la que més m'interessa és que ja va sent hora de fer-nos grans, adults.

Aquest poble nostre tant maltractat pel feixisme franquista i la moralina hipòcrita de l'esglèsia, ha de fer-se

... que va morir diumenge a Madrid, als 96 anys.

Dilluns a la tarda vaig anar a urgències a l'Hospital. De fet, no hi vaig anar: m'hi va portar en Joan (gràcies !).

I va ser una mica almodovarià, per filmar-ho, sí.

Feia 10 o 15 dies que tenia sensació de mal al pit i al braç esquerra. Símptomes de mals dolents,
però no tan forts per preocupar-me o per prendre nitroglicerina. Pensava que ja em passaria. I que en parlaria a la (Dra) Maria

Dilluns 8 d'abril varem fer una reunió de la "delegació" de la secció espanyola de l'AIACE, l'Associació Internacional d'Antic funcionaris de les Comunitats Europees. L'ordre del dia el vaig penjar al blog d'antics de la UE que tinc "en proves" [ link ].


Temes a tractar: conveni amb el Servei Català de la Salut, participació en el Consell Català del Moviment Europeu, voluntariat, declaració

Aquí encara en diuen "setmana santa" o vacances "de Pasqua" ... contaminats com estem per la cultura i les tradicions catòliques. Però avui he llegit en el suplement de cultures de La Vanguardia, aquesta expressió: les vacances (el tall) de primavera, l'spring break. Miraré d'utilitzar-lo, provocadorament, seguint la moda facilona del "week-end".

Varem anar a BXL en cotxe, per despedir/

... que denuncia la pitjor generació dirigent de les darreres dècades !

Buscant sempre excuses a fora, els nostres dirigents, diu, "són incapaços de prendre la iniciativa, aglutinar esforços i paliar alguns dels efectes més dramàtics de la crisi ..."
Els nostres governants "estan entestats en un fatalisme estèril: ni ens interpelen ni ens integren en un projecte colectiu i transversal..."
El

Seguint amb la provocadora/incitadora conferència d'Itziar Gonzàlez, penjo alguns elements que expliquen una mica més la idea.

Primer, un article del Josep Ramoneda, proposant uns Estats Generals entre partits i ciutadania organitzada,
per mirar de parlar-se, de comprendre's, de consensuar iniciatives i polítiques:

Segon, referències al colectiu ABCD des del que treballa la Itziar.
En la

El dia de la meva onomàstica a la tarda, vaig veure la conferència de premsa de Maurici Lucena al Parlament de Catalunya.
[La festa onomàstica és el dia en què una persona celebra el sant del seu nom, diu l'enciclopèdia catalana ! Hem de recuperar el sentit dels mots, massa colonitzats per l'església]

Les argumentacions del "becari" Maurici em varen corprendre: parlant de la imputació i

Vaig anar divendres a sentir com els ciutadans podíem rescatar Europa, segons l'Itziar Gonzàlez Virós. Sort que la Teresa Carreras m'havia avisat: la propaganda va ser molt escassa. L'Ajuntament, malgrat patrocinar l'acte, aquest cop sembla que no va enviar rés ...

Recuperant el cartell de l'acte, me'n entero (me'n assebento ...), ara, que 2013 és l'any europeu dels ciutadans. El presentador,

Ens coneixem amb el Pere des que varen arribar a BXL el 1995 !
Varem coincidir treballant a la DG XVI, la REGIO: ell s'ocupava dels fons estructurals pel sud d'Itàlia i jo de la coordinació del partenariat, entre d'altres coses. El recordo blanc quan es va assebentar que l'autopista de 40 km que la Unió havia subvencionat, de fet, ... no existia !

Divendres passat, dia 22, es va celebrar a Mataró una "multitudinària assemblea" per conmemorar els 125 anys de la constitució de la UGT ... a Barcelona el 1888.

Les primeres reunions per crear el sindicat es varen fer, però, a Mataró el 1986.
A la web de la UGT catalana hi ha una mica d'història "oficial" ... sense massa detalls de l'època de la "transició" [enllaç]

Varen presidir

Un article molt clar i precís del meu bon amic Lluís Bassets, que confirma l'interès que tenim tots de seguir pagant els periodistes perquè, amb les seves reflexions quotidianes, ens ajudin a entendre i comprendre la complexitat social i política d'aquests moments tan "mouvementés", com dèiem a BXL.

Molt interessant la seva explicació sobre l'euro-escepticisme, que n'hi ha de dretes i

Coneguts i veïns des dels 70, varem encetar una cooperació professional quan vaig instal•lar el primer ordinador a l'Ajuntament. Et vaig ajudar a fer els primers passos per informatitzar alguns processos de gestió sanitària a l'antic Hospital, a primers dels 80. Després, des del Ministeri d'Indústria, vaig donar-vos suport, al CHC, en l'impuls d'estratègies de cooperació informàtica, tasca que

Ahir a la tarda/vespre vaig rebre aquest "couriel":






Stéphane est décédé cette nuit. C’était un homme lumineux.

Ce fut un homme lumineux jusqu’au bout. Il y a trois semaines, il m’a appelé pour que je vienne le voir. Il était dans son lit. Son corps était usé mais son visage était toujours aussi souriant. Il savait que la mort pouvait advenir d’un jour à l’autre (cela fait plusieurs mois

Molta premsa, molta opinió publicada i tertuliana tenia por de l'ascens del populisme impulsat pel Beppe Grillo amb el seu Moviment de les 5 Estrelles (5 àmbits d'actuació: citar-los i linkar el web). Lògicament, després dels resultats, molts titulars presentaven el futur italià com a ingovernable per l'auge de l'antipolítica.


M'han agradat doncs, en aquest context, els comentaris de Cesareo

Des de que el vaig trobar navegant per internet, fa un parell d'anys, havia somniat en aquest moment.

Per verificar tots els supòsits: lleuger, senzill de manejar, còmode, compacte, ...

L'havia posat com a exemple de "petita navegació tranquila" en els debats amb la gent del Mataró Marítim. Sense massa èxit, malauradament.

El vaig comprar a primers de febrer (link), i avui, finalment, l'he

El passat dimecres 13 es va constituir una comissió d'experts, la tercera, per a la reforma de l'Administració Pública,
amb l'encàrrec d'elaborar un "document de reflexió" que haurà de servir de "guia" de cara a una "futura" reforma ... per Aixecar Catalunya.
I van 3, sembla, després dels intents de 1986 i de 1998.

Aquesta vegada sembla que la iniciativa és molt més informal: no hi ha cap decret

El passat 4 de febrer, a Cascais, Portugal, a la reunió de la Internacional Socialista,
els organitzadors varen convidar Beatriz Talegón, Secretaria General de la Unión Internacional de Jóvenes Socialistas, a parlar davant l'assemblea.
I Beatriz ho va fer molt clar i directe, sense embuts, sense formalismes buits.

La seva intervenció ha sigut mediatitzada per algunes frases directes (hotels de

Dins del conjunt d'actes previstos (a MareNostra, a ORS, a la Garrafa, a l'Escala ...),
he preparat aquesta portada de La Vanguardia per fer una mica d'ambient.

Alguns amics que l'han vista em diuen que ha quedat força bé, i per això la penjo:






Al primer dinar de celebració anticipada, amb la seva germana Maria, de 94 anys,
van haver-hi moments d'una tendresa extraordinària ...







[

Quan varen sortir publicades les converses gravades de l'Oriol Pujol fent "gestions" per les ITV's, quedava clar que tenia un comportament de "xoriço", de mafiós, digui el què digui finalment la "justícia". Quina hipocresia aquests dies als media, discutint interpretacions sobre el concepte d'imputat i les responsabilitats pertinents. Sentint-lo, queda clar que amb gent així no podem anar massa

Ahir dimarts hi havia una sessió participativa oberta sobre els futurs usos del Cafè de Mar. Molta expectativa, doncs hi havia uns 90 assistents.

La sessió era organitzada per la Fundació Cooperadors de Mataró (link), del que només sé que és una fundació privada participada per l’Ajuntament de Mataró i la Unió de Cooperadors de Mataró. A la seva web no hi ha cap informació concreta ni pràctica

Dos diaris han fet un esforç de síntesi programàtica per "reconstruir el futur" o per lluitar contra la corrupció.
Davant les iniciatives dels grans partits, això és un bon exercici.

El PP es vol defensar atacant, exigint als altres que siguin tant transparents com ells: mesquineria pura, hipocresia !
Semblant a la de CiU, que vol liderar una iniciativa institucional: sarcàstic !
I des de Madrid

Després dels acords del Consell d'ahir, el Secretari General, Uwe Corsepius, informa tots els funcionaris:
. . .
A key item affecting all of us is the administrative expenditure, agreed at the level of € 61 629 billion.This is € 1,5 billion less than the original Commission proposal. On this Heading, the European Council said that this new ceiling would include, inter alia, the effects of the

Dos articles d'aquest matí: un del intempestiu Gregorio Morán i un altre atrevit del Manuel Castells.
(per llegir-los bé, cliqueu el botó dret i obriu l'enllaç)
(de l'article del Morán n'he fet un resum ...)
Morán diu que els poderosos, els qui manen, ja no ens tenen por, que ens menyspreen, i que ens han perdut el respecte: ara ja només ens queda la capacitat de rebelió, perquè la indignació va

Ahir va comparèixer al Congres dels Diputats a Madrid, Ada Colau, presidenta de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques,
portant més d'un milió de firmes.

I va concloure qualificant de criminals els banquers que han muntat, tolerat o aprofitat la situació per desnonar centenars de milers de persones ...

Penjo l'article com a record i homenatge a aquesta voluntariosa, decidida i valenta

Ahir dimecres dia 6, a la tarda, pel canal Esport 3 de TV3 passaven capítols de la sèrie Euskal Herria: La mirada màgica (el programa de l'helicòpter ...), sèrie documental de 26 capítols produïda per la televisió basca Euskal Telebista. Em sembla que TV3 ha fet alguna cosa semblant.

Quin país tan maco: tots els colors del verd, cantava el Raimon !

De sobte, apareixen imatges d'un gran i vell

Fa uns dies, a TV3, en un reportatge sobre energies, sortia l'experiència fotovoltàica de La Sal.
I dijous passat, dinant-hi amb la meva mare, varem assistir a la realització d'un reportatge sobre la instalació,
pel programa Medi Ambient, del Tomás Molina (!).

M'agradarà llegir i analitzar dades concretes i condicions de funcionament.
Vaig poder veure el petit monitor plé d'informacions sobre

Vaig iniciar un blog de parides el 2005, però el tinc adormit.
Recupero aquí les parides.

Una parida tecnològica molt interessant !



Què us sembla ?
Seria molt més còmode, més intuitiu, i més fàcil per dibuixar sense necessitar una "tableta digital"
El més probable és que ja sigui fabricat ...
Sembla evident que els ratolins haurien de ser així, no ?


(vist ara, el 2013, el que sembla

Després de molt de temps de buscar, de mirar, de comparar, de pensar ...
vaig aprofitar que dijous anava a acompanyar la Montse a predicar, a Castelldefels, per comprar-me aquest original kayak: 255 euros (300 - 15% per ser d'exposició)

Dissenyat al Canadà (yogakayak), fabricat a França (Rotax), i distribuit a Espanya per Aknamara, societat ubicada a Port Ginesta de Castelldefels.

Compacte (<

Una mica per casualitat, dimarts a la tarda em vaig enterar pel CapGros digital, que aquella tarda nit, a El Públic, el Ferran Pedret presentava el seu llibre "Nosaltres els federalistes". Mireu enllaç a l'editorial.

Seguint amb la meva tendència d'innocent masoquista a la recerca d'esperances perdudes, hi vaig anar.
L'escenari, simpàtic com sempre: molt bona idea la d'aquest bar molt familiar

Una iniciativa molt interessant, llegida al Nouvel Obs del 17.02.13

Els alumnes reben la lliçó a casa via web, l'estudien (docs, pdfs, clips ...), i l'endemà la comenten i fan exercicis pràctics amb el profe a classe !

M'ha fet recordar una vella idea-proposta meva de quan treballava a la Comissió, a BXL.
En síntesi: cal aprofitar el temps de presència compartida per compartir, per discutir,

Dos articles a La Vanguardia del diumenge dia 6:


- un que presenta els resultats d'un estudi sociològic que demostra les relacions entre generositat amb els altres i felicitat personal;

- un altre, signat per un grup de cristians, que volen recordar-nos, fidels al compromís que els exigeix la seva religió encarnada, un conjunt de valors, qualitats, virtuts i cultures que condicionen el futur

Magnífica columna del Manuel Vicent a El País.
A la recerca de poder integrar-me en estructures operatives eficients i efectives,
amb principis i valors radicals, clars, socialitzadors,
les reflexions del Vicent poden donar una mica de moral ...

Potser un bon "regal de reis" per començar l'any.

Un professional amb un currículum adequat, qualificat, amb experiència, nomenat com a director passant per un procés d'oposicions, és capaç, s'atreveix a aixecar el dit i trasbalsar la Generalitat !

No puc imaginar-me un comportament semblant d'un altre director que hagués estat nomenat per algun grup polític, del color que sigui (malauradament