Aquesta cançoneta la cantàvem els veteranus el segon estiu de milícies. Els vespres tatxàvem amb betum els dies del calendari que faltaven per tornar a casa. Com totes les coses fetes amb moltes ganes i sentiment, amb ràbia sovint, se't queden gravades en algun lloc profund del cervell i, de tant en tan, davant d'escenaris suggerents o provocadors, surten, tornen, i les cantes ...
M'ha
Esto se acaba ya, no hay quien lo pare, no ...
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
0 comments:
Post a Comment